RECORREGUT PAS A PAS

Des del refugi de la Pleta del Prat (0:00h – 1.720m) comencem a caminar seguint les indicacions de l'itinerari de Mascarida proposat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu. Avancem per una pista que no triga a desembocar a un sender. Estem remuntant el torrent de Mascarida pel marge esquerre hidrogràfic. Observem els remuntadors de l´estació d´esquí i alguns exemplars preciosos de pi negre i d´avet. Deixem enrere un trencall a l'esquerra (0:15h – 1.764m) que no agafem i que ens portaria fins al camí que puja al mirador de Corbiu.

La pujada és contínua i exigent, guanyem alçada decididament sense treva. Deixem el pis subalpí i entrem al pis alpí, ja sense bosc. Superada la cota 1950m ens allunyem del remuntador de l'estació. Deixem enrere una desviació (1:05h - 2.036m) que ens tornaria al refugi de la Pleta del Prat pel camí del pla de Meli i les pistes d'esquí i abordem un tram de pujada pel torrent de la Mascarida en direcció NO- O que ens porta fins a la Pleta de Gavàs (1:25h - 2.184m), un replà amb diverses bordes mig en ruïnes, testimonis del passat ramader de la vall de Tavascan. Continuem a dalt, deixem enrere la perxa nivomètrica que hi ha al mig del torrent. Tot seguit, abordem el tram més inclinat i dur de la ruta.

Continuem resseguint el torrent de la Mascarida fins al naixement, el llac de Mascarida (1:50h - 2.346m). Al costat d'aquest llac, cap a l'oest i mig amagat, hi ha el llac del Diable, també d'origen glacial, igual que el de Mascarida, i força difícil d'identificar a l'hivern perquè s'hi acumula molta neu i és força petit. És probable que antigament el llac del Diable i el de Mascarida formessin un únic llac, però el fenomen del farciment (acumulació de sediments que acaba taponant l'aigua del llac) acabés per separar-los.

LA LLEGENDA DEL LLAC DEL DIABLE

Es diu que el llac del Diable és el més diabòlic dels llacs del Pirineu perquè, segons la llegenda, és una porta a l'infern per on sortia el mateix diable... Es veu que un dia, un ramat que pasturava per la zona estava molt regirat i el pastor que el cuidava es va queixar: "Així sortís el diable i les amarra a totes!". A continuació, va sortir del llac un carner negre molt ben dotat que va amarrar totes les ovelles una per una i va tornar a desaparèixer dins les aigües del llac. Al cap de 5 mesos totes les ovelles van parir bens negres. L'estiu següent, un dia que pasturaven per la zona, va tornar a aparèixer el carner negre fent uns bals fortíssims i tots els bens van córrer darrere del seu pare cap a les aigües del llac i van desaparèixer per sempre.

Font: Pep Coll i Parc Natural de l´Alt Pirineu.

Continuem l'ascensió. Pugem per una pala més suau que ens porta fins als llacs de Mascarida de Dalt (2:20h - 2.437m), emmarcats en un petit circ glacial coronat pel cim del Montforcat. Des dels llacs tracem una llaçada que ens situa al contrafort S-SE del pic de la Coma del Forn i fem el darrer tram de l'ascensió per l'ampla cresta que ens porta fins al pic de la Coma del Forn (3:05h - 2.685m). Les vistes són excepcionals! Cap a llevant observem la Pica d'Estats (3.143m) amb els veïns, la Punta Gabarró (3.115m) i el pic Verdaguer (3.129m). Cap al nord, veiem la pròpia carena del pic de la Coma del Forn que enllaça amb el coll de Tres Estanys, el bec de Tres Estanys (2.755m) i el Ventolau (2.851m). Cap al migdia distingim la serra de Cadius i la llarga carena que comença al Campirme (2.633m) i que acaba a Llavorsí.

Després de gaudir de les vistes una bona estona i recuperar forces, fem el descens pel mateix camí que hem fet de pujada, passant pels llacs de Mascarida de Dalt, el llac del Diable, el llac de Mascarida i el torrent de Mascarida. Tornem així al refugi de la Pleta del Prat (5:35h – 1.720m) on donem per acabada aquesta fantàstica jornada d'alta muntanya.