Us esplicamos una ruta apta per a molta gent i molt espectacular.
Estany de Sant Maurici i Els Encantats
Aquest és el llac més famós d'Aigüestortes (de fet, li dona nom) i un dels quals té més fàcil accés. Els taxis deixen i recullen a la gent en la caseta d'informació que hi ha al costat del llac. Els seus voltants poden recórrer-se fins i tot amb cadira de rodes mitjançant una passarel·la de 80 metres. Des d'aquest llac, de més de 1.000 metres de llarg, part la nostra ruta cap a les «Agulles d’Amitges», situades a 1h 45′ a peu. Els que vulguin conèixer la zona sense fer massa esforç, no obstant això, trobaran diverses metes intermèdies que poden ser suficients per a una introducció al parc. A part del llac, el gran atractiu en aquest àrea són els dos pics anomenats «Els Encantats«, de més de 2.700 m. La millor perspectiva d'aquestes dues agulles i de la bretxa que els separa es té, no obstant això, des d'altres punts de la ruta. En la segona foto podeu veure el Estany de Lladregota i, al fons, Els Encantats.
Cascada de Lladregota
A 30 minuts del Estany de Sant Maurici es troba la preciosa Cascada de Lladregota, que serpenteja per la muntanya en una caiguda d'uns 100 metres. Des d'aquesta zona ja es té una bona perspectiva del llac i «Els Encantats», així que per als menys exigents o per als quals no puguin permetre's anar més lluny per altres raons, aquest pot ser el final d'una petita excursió. El camí fins ella i les connexions amb altres itineraris estan ben senyalitzats en tot moment, com és habitual en tot el parc.
Estany de Lladregota
L'itinerari continua vorejant el preciós Estany de la Lladregota, al qual s'arriba després d'una pujada relativament fàcil en uns 20/30 minuts des de la cascada. Una vegada passat el llac, els que no es vegin en forma tenen dues alternatives: tornar pel mateix camí o desviar-se per una sendera a mà esquerra cap al Mirador de l'Estany de Sant Maurici, situat a 1km del llac. Si per mi hagués estat, segurament hauria optat per algun d'aquests dos plans, però els meus companys d'expedició estaven més animats, així que continuem ascendint per un tram de nivell «moderat» cap al següent checkpoint. Abans d'iniciar la pujada, això sí, fixeu-vos bé a la muntanya, ja que és una zona on podríeu trobar marmotes. Nosaltres vam veure alguna córrer al lluny… crec.
Refugio d’Amitges
Després d'una cansada pujada d'uns 45 minuts, s'aconsegueix el Refugi d’Amitges, situat a 2.380 metres d'altura. En el seu bar-restaurant podreu reposar forces, encara que no espereu preus populars (una cosa comprensible, d'altra banda). Si penseu fer alguna ruta més llarga, allí podreu passar la nit per uns 17€. Per a senderistes tan amateurs com nosaltres, arribar fins al refugi sembla una gesta comparable a pujar l'Everest, així que fa una mica de ràbia comprovar que alguns pugen fins allí en els taxis 4×4. Sigui com sigui, les vistes sobre la vall recompensen l'esforç.
Estany d’Amitges i Agulles d’Amitges
A pocs passos del refugi es troba el Estany d’Amitges, punt final de l'itinerari «Cap als Agulles d’Amitges». El nom d'aquesta ruta ve dau per les dues agulles (agulles en català) que sobresurten després del llac. L'anomenada «Agulla Gran d’Amitges» s'eleva fins als 2.662 m. Després de gaudir de la panoràmica es pot continuar fins a altres dos estanys molt pròxims, el Estany de la Munyidera i el Estany dels Barbs, ja sigui pel camí central o vorejant entre les roques el Estany d’Amitges. Després d'explorar bé la zona es planteja la qüestió del retorn. Els meus companys, novament, van decidir allargar la ruta, així que en comptes de desfer tot el camí, vam tornar fins a la pujada del refugi, on connectem amb una sendera de 1km que dirigia al Estany dels Obagues de Lladregota.
Estany dels Obagues de Lladregota
Si bé no forma part de l'itinerari «oficial», reconec que va ser un encert caminar fins allí, ja que és potser el llac més fotogènic del conjunt i la sendera permet gaudir-lo des de la llunyania a mesura que es va baixant cap a ell. En un dels rierols que ho proveeix aprofitem per a mullar una mica els peus i ingerir aliment. Convé recordar, per cert, que està prohibit banyar-se en tot el parc. I, com és obvi, no cal deixar cap tipus de residu o altres marques del vostre pas per allí.
Mirador de l'Estany
El nostre camí va continuar altres 800 m. en una còmoda baixada al costat del riu fins al Mirador de l'Estany (aquell que havíem descartat en la pujada). Des d'aquest punt es tenen, com és obvi, unes immillorables vistes sobre el Estany de Sant Maurici i Els Encantats. El retorn al punt de partida pot fer-se desfent el camí fins al Estany de Lladregota o empalmant amb l'itinerari de «El Mirador de l'Estany de Sant Maurici«, consistent a donar la volta al llac. Per descomptat, els meus companys van triar, una vegada més, el camí més llarg, així que continuem travessant el barranc del Pic del Portarró per a acabar trobant, a la fi, la sendera de retorn al Estany de Sant Maurici. Aquest últim tram (potser pel cansament) no em va semblar el més espectacular, però era la millor manera de rematar una gran ruta per Aigüestortes.
FITXA TÈCNICA I INFORMACIÓ ADDICIONAL
• Ruta: «Cap a les Agulles d’Amitges» + «El Mirador de l'Estany de Sant Maurici»
• Tipus: a peu, ruta circular.
• Distància total: 12,32km (circular, empalmant les 2 rutes)
Només ruta «Cap a les Agulles d’Amitges»: 9,16km (anada i volta)
Només ruta «El mirador de l'Estany de Sant Maurici»: 8,8km (circular)
• Durada total: 5h 15′ (+ descansos)
• Dificultat: moderada (Zones amb ascensos bastant pronunciats a partir del Estany de Lladregota fins al Refugi d’Amitges. Diverses zones molt pedregoses al llarg del recorregut)
• Altitud mínima/màxima: 1909 m. – 2377 m.
• Desnivell: 459 m.
• Època recomanada: juny – octubre
• Punt de partida: l'ideal és partir des del Estany de Sant Maurici, on hi ha una parada de taxis 4×4. Si es deixa el cotxe en l'aparcament del Prat de Pierró i es decideix començar a caminar des d'aquí, cal afegir uns 50 minuts per trajecte.
